tag:blogger.com,1999:blog-4549231851479800905.post6190073126765306906..comments2022-04-08T12:12:55.593+02:00Comments on Laberintos literarios: Literatura, dinero y poderAna G.http://www.blogger.com/profile/16296969255828482981noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-4549231851479800905.post-33682971708268026802014-02-03T23:02:09.291+01:002014-02-03T23:02:09.291+01:00Eixa és una altra: Què hi ha dels clàssics de la L...Eixa és una altra: Què hi ha dels clàssics de la Literatura catalana (com el Tirant com bé senyales), galega o vasca? Doncs no hi ha res de res perquè evidentment no interessa que hi haja res. La incorporació de nous autor als cànon és molt, molt lenta (massa). M'ha resultat graciós allò que dius de que és cànon hispànic tot el que hi ha al catàleg de Cátedra. No m'ho havia plantejat mai però és una qüestió molt interessant (sobretot tenint en compte que tinc un estant ple, ja que pràcticament tot el que vam llegir a la carrera era de Cátedra per allò de la introducció ben detalladeta).<br /><br />Me n'alegre que t'agrade el meu cànon, ara només et falta dir-me quines són aquestes dues obres en les quals coincidim (i si t'animes, la resta del teu cànon també em resultaria molt interessant).Ana G.https://www.blogger.com/profile/16296969255828482981noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4549231851479800905.post-19967993128550863372014-02-03T06:37:28.439+01:002014-02-03T06:37:28.439+01:00Molt bona reflexió! Sens dubte, la problemàtica de...Molt bona reflexió! Sens dubte, la problemàtica del cànon literari (o de qualsevol cànon), n'és l'origen. El centre (o els centres) decideixen qui es troba a dins i qui no: poder lingüístic, poder polític i poder econòmic. La raó de considerar Shakespeare millor escriptor que Cervantes és una qüestió lingüística. De la mateixa manera que no incloure en els llistats obres com l'Amadís de Gaula o el Tirant lo Blanc, molt difoses en les seues èpoques, i reconegudes (el Tirant) fins i tot pel Quixot. El fet de no incloure-hi Les mil i una nits, la tradició oriental (clàssica o moderna) o africana i hispanoamericana, és una qüestió política: qui fa el cànon privilegia les seues obres. I, finalment, la incorporació dels nous autors als cànons (o el manteniment dels clàssics) respon als interessos comercials de les grans editorials: és cànon hispànic tot el que està al catàleg de Cátedra. La definició que en fas, com a llista esbiaixada, influïda per la teua llengua, cultura i concepció del món és, en definitiva, una perfecta síntesi del que és el cànon. I m'encanta el teu cànon, tot i que només coincidim en dos obres! :)Enrique Lomas Lópezhttps://www.blogger.com/profile/09593339378148617929noreply@blogger.com